Un article de Marina Blánquez
Hola, torno a ser jo, la Marina, ara feia molt que no escrivia res.
Aquesta vegada us explicaré que estic fent i també que m’he independitzat, haver de portar determinats més temes ara jo i com m’hi he afrontat.
Comencem amb el fet que jo sempre he volgut viure a Girona quan acabés el grau mitjà, aquesta era la meva idea. Aleshores vaig acabar el grau mitjà i vaig mirar opcions. Després de valorar mil opcions amb els meus pares, vaig veure que el millor era anar-me’n a una residència d’estudiants i així seria la manera de conèixer gent nova, llocs nous i noves experiències i, sobretot, ser més autònoma.
Em moria de ganes de venir a viure aquí, estudiar el cicle aquest i el fet de viure una nova etapa.
Em vaig venir a instal·lar el 10 de setembre i el 12 ja va ser la primera nit aquí. Sent franca, va ser molt extrany el fet de no dormir al meu llit de sempre, a la meva habitació de sempre però ja sabia que aquesta seria com la meva nova casa durant un temps. Igualment, ja vaig fer moltes coses perquè em sentís més com casa meva la meva habitació de la residència, perquè al final viuré aquí molt de temps i com més a gust em senti doncs molt millor.
Aleshores jo vaig començar el dia 13 la presentació del cicle de Dietètica i Nutrició i ja hi vaig conèixer gent de Girona i ens van explicar en què consistiria el cicle i va estar molt bé.
Ara, com que és un grau i no és com una carrera que son tants que ni es coneixeu, nosaltres ja ens coneixem i ja tenim un grupet d’allà de la classe, i just ahir vam sortir tots els de la classe junts i vam estar molt a gust. Per exemple, hi ha un altre noi que també ha estudiat el mateix grau mitjà que jo i vol fer la mateixa carrera que jo, Fisio i és com guai poder conèixer gent així.
A la residència on visc és tot com molt familiar la gent i el lloc, i sempre acabes fent algun pla amb algú de la resi cent per cent no hi ha dia que no facis alguna cosa, com si només és baixar a fer creps, però que sempre tens una estona de rialles. També el millor és que sempre que surts de festa tornes al costat de més gent i vulguis o no és millor.
Ara fa gairebé dos mesos que visc aquí a Girona i ara ja m'he de portar molt més jo els temes de medicació,
per exemple, he d’anar jo a buscar-los, vigilar que mai em faltin, que són coses que jo abans gairebé ni cap perquè anava el meu pare i se n’encarregava ell. Així que responsabilitat important amb aquest tema.
Jo amb l’epilèpsia sempre he estat una noia que li costa molt retenir o memoritzar, de debò, molt; però aquest any vaig dir que cada dia estudiaria una bona estona per estar al cas del que fem de temari. És força de voluntat, i de moment pel que he fet vaig bé i espero seguir així. També estudiar alguna cosa que de debò t’agrada ajuda en el fet d’aprovar.
També amb el tema epilèpsia, ara perquè estic molt més controlada amb tema crisis, però igualment he de tenir una bona higiene del son, he de vigilar quan surto després dormir bé perquè sinó puc tenir una crisi o estar més cansada del normal.
Però pel temps que fa que estic aquí a Girona instal·lada, m’està agradant molt.
Així que, aquesta etapa que acabo de començar m’està agradant molt perquè estic sent el més autònoma possible i veure que puc tenir una malaltia, però puc portar una vida igual que un altre que no té una malaltia com l’epilèpsia.