I ja arribem al novembre. El penúltim mes de l’any. Moment de començar a avaluar què ha significat per a cadascun de nosaltres aquest període de temps. A cadascú ens ha dolgut, emocionat, commocionat, alegrat o deixat indiferents coses diferents, però, també, hi ha casuístiques en què la majoria dels éssers de bé convergim a l’hora de sentir alguna cosa: desolació, guerra, malalties, pandèmies, desastres naturals…
Aquesta força que ens uneix en un únic sentiment de solidaritat s’anomena EMPATIA.
“Tots hem sentit la tristesa de les persones que han perdut un ésser estimat en aquesta pandèmia que es resisteix a acabar, el patiment dels qui han estat contagiats i han lluitat contra una malaltia que ha deixat seqüeles al seu organisme, en alguns casos, de per vida. Una abraçada a tothom”
A molts se’ns han escapat les llàgrimes en veure el patiment de les persones que han perdut casa seva a La Palma. Casa seva, records, fins i tot, en alguns casos, el seu mitjà de vida. Conec una palmera que anava explicant per Instagram les novetats del volcà gairebé a diari. Una noia jove, guapa, esportista, d’aspecte saludable i alegre, poc a poc es va anar convertint en l’ombra del que era: una persona trista, de pell color cendra i molt, molt preocupada per com reaccionarien els seus coneguts i familiars davant de tanta desolació. Tant de bo els signes d’afebliment que està tenint el volcà en aquests dies, ja siguin el començament de la fi. Tot el meu suport, des d’aquestes línies, a l’illa, a l’Illa de La Palma.
Tots els que convivim amb l’epilèpsia, ja sigui com a pacients o com a familiars, mereixem ser tractats amb aquesta mateixa empatia. I no sempre es produeix. És una pena, però és així. Desconec per què la naturalesa humana, de vegades, és tan cruel. Hi ha molts nens amb epilèpsia que pateixen veritable assetjament escolar a les escoles. Hi ha persones adultes que pateixen discriminació a la feina. La societat encara no està conscienciada a conviure amb aquesta malaltia de manera més naturalitzada.
Agraeixo a mjn-neuro la seva tasca investigadora i didàctica, utilitzant totes les xarxes per donar a conèixer la malaltia
La ignorància genera por. Estem al novembre, mes de conscienciació de l’epilèpsia. Tinc moltes ganes de conèixer en persona aquesta guerrera que es diu Marina. I em poso a disposició de tots per col·laborar més activament en tot allò que sigui difusió i explicació del que és aquesta malaltia, quants tipus hi ha, la possibilitat de poder viure amb gairebé total normalitat, etc. Com he vist en una frase per internet:
“LA VALENTIA S’HA DISFRESSAT D’EPILÈPSIA”. ANEM VALENTS!!!
