Un article de la nostra col·laboradora Carme
Tinc epilèpsia des de nena, mai no me l’han aconseguit controlar, tinc crisis que em deixen molt confosa i em quedo una mica desorientada, puc arribar a tenir-ne 20 al mes. Però he tingut una vida molt normal, vaig estudiar fora de casa dels meus pares des dels 18 anys. He anat a la platja a nedar, a bussejar, sempre he anat amb bici i fins i tot he fet una mica d’escalada i d’esquí.
La meva malaltia no ha condicionat la meva vida. No he tingut mai por. He tingut una família que m’ha tingut molt vigilada sense traslladar la seva por en mi. La prudència és suficient, he sortit molt amb els meus amics a la nit, però mai no he consumit alcohol ni he deixat de prendre’m les meves medicines. Quan el cor se m’accelera és molt probable que tingui una crisi, llavors faig esports que no impliquen córrer: judo, tir amb arc…
Al món laboral ha estat difícil, tenint tantes crisis molta gent pensava que eren fingides per alliberar-me de treballar. Les empreses privades s’interessen a les persones amb discapacitats, però quan les discapacitats apareixen…
La meva malaltia no ha condicionat la meva vida. No he tingut mai por.
I segueixo lluitant, apunto totes les meves crisis, provo noves medicacions i fins i tot alguna operació. Encantada de participar al projecte de MJN.
