Algú em va dir algun dia que jo era hipersensible. No ho sé. La veritat és que m’observo i cada dia la meva sensibilitat és diferent i les meves percepcions de la realitat i del que m’envolta, també. No sé si té a veure amb la meva epilèpsia o si és totalment independent, però sí que és veritat que el meu estat d’ànim, la meva autoestima, la meva pròpia valoració, la meva confiança en mi mateixa, és diferent cada dia.
Avui tinc un dia gris. Lluito contra ell però em resulta molt difícil. Intento treure ferro a les coses que em passen, però és com si hagués un ésser positiu i un altre negatiu dins meu i avui guanyessin tots els arguments que em dóna el negatiu.
“Dono les gràcies per col·laborar amb la visualització d’aquesta malaltia”
Avui és un d’aquells dies en què em sembla que tot es fa en contra meva. En altres ocasions, estaria reconeixent-me i furgant en la ferida, sentint-me cada vegada més poca cosa i més trist i donant-me molta pena a mi mateixa. El que passa és que, en aquesta ocasió, he decidit no callar i dir, clarament, però amb molta educació, el que em sembla a aquelles persones que, suposadament sense voler, han fet alguna cosa que ha repercutit en el meu de manera negativa. I el resultat, de moment, està sent molt positiu. La meva creença era que calia callar, no protestar, no queixar-se, per poder ser estimada i acceptada. I crec que estava equivocada. Si callo, corro el risc que qui hagi fet alguna cosa, que jo no tinc per què pensar que ha estat a mala idea, torni a fer-ho, perquè a ell no queixar-me jo, no ha pogut rectificar la seva acció i torni a repetir-la.
Tot això subjau en el desig, també molt arrelat en mi, de voler caure bé a tothom. Per tant, no dic el que m’agradaria dir, no em queixo d’alguna cosa que no em sembla bé i la meva ànima va acumulant negativitat per no expressar-ho.
Si callo, corro el risc que qui hagi fet alguna cosa, que jo no tinc per què pensar que ha estat a mala idea, torni a fer-ho, perquè a ell no queixar-me jo, no ha pogut rectificar la seva acció i torni a repetir-la.
Us aconsello que amb tota educació i afecte i sense desvalorar-vos gens ni mica, manifesteu sempre els vostres sentiments i feu arribar a l’altra persona el que ha suposat en el vostre interior alguna cosa que ha dit o ha fet (o no ha dit o no ha fet, que l’omissió també pot ofendre).
En fi, després de l’èxit espectacular de el passat 24 de maig, Dia Nacional de l’Epilèpsia, amb una gran quantitat de monuments i edificis il·luminats de taronja, als que des d’aquí dono les gràcies per col·laborar amb la visualització d’aquesta malaltia, cal seguir treballant per la qualitat de vida física d’aquests guerrers i guerreres i, també, per la qualitat de la nostra vida interior i espiritual, imprescindible per al nostre equilibri emocional.
