Ja estem al setembre. El COVID encara no ens ha deixat, però cal seguir vivint i acostumar-nos que ha vingut per quedar-se. Les vacunes ajuden, però no l’eliminen. Haurem d’agafar costums nous i ser molt curosos amb la higiene i les distàncies. Però cal viure, cal seguir endavant i, potser, les persones amb epilèpsia hem d’ajustar-nos a unes pautes diferents, a més de prendre la nostra medicació, som molt capaços d’adaptar-nos i buscar camins alternatius per dur a terme els nostres somnis.
He passat l’estiu en família, en una casa que tenim al pantà de Entrepeñas. El meu fill gran va venir amb la seva família a principis d’agost i es van ser-hi fins el 2 de setembre, així que he pogut gaudir de les meves nétes tot el que he estimat. També ha vingut el meu fill petit, que no li vèiem des de Nadal. La veritat és que el meu marit i jo hem gaudit, però, també, hem acabat esgotats. Acostumats a ser 2, passar a ser 7 durant tot un mes, amb els seus menjars, les rentadores… cansa. Per això, ens hem quedat uns dies per descansar i, també, per poder ordenar i netejar com cal. Aquest diumenge ja tornarem a Madrid per començar la rutina.
“Haurem d’agafar costums nous i ser molt curosos amb la higiene i les distàncies”
“Qui veritablement gaudeix en una relació d’amics és qui està amb els cinc sentits, qui s’adona de les coses que passen, qui riu i plora de veritat”
Com us vaig comentar en la meva última aportació al blog, estic fent un curs d’escriptura per escriure la meva autobiografia i m’està agradant molt. Estic aprenent moltes coses i recordant fets que tenia en l’oblit. Estic ansiosa per acabar-lo i posar-me de ple amb la meva autobiografia. Fer-la d’una manera personal, però alhora, que molta gent amb epilèpsia es pugui veure reflectida en ella i pugui ajudar-los a portar-la com jo l’he portat. Òbviament, la meva epilèpsia està controlada, però vull posar en valor que si està controlada també és perquè des del principi he fet tot el que m’ha dit el neuròleg, he pres la meva medicació i no he fet res que pogués posar-me en risc de tenir una crisi (al menys, intencionadament). Això és important, perquè, de vegades, sobretot la gent jove a la qual se li diagnostica l’epilèpsia, es mostren reticents a, per exemple, no prendre alcohol, ja que pensen que els van a veure rars o que no poden gaudir tant com els seus amics. Res més lluny de la veritat. Qui veritablement gaudeix en una relació d’amics és qui està amb els cinc sentits, qui s’adona de les coses que passen, qui riu i plora de veritat, no aquells que de cop i volta, després d’ingerir diverses copes, fan el “moment d’exaltació de l’amistat” i diuen que volen a tothom, perdent el control de la seva persona esdevenint una altra de diferent. Jo he estat sempre la que no bevia alcohol i he observat molts d’aquests comportaments tota la meva vida. És difícil, avui dia, convèncer a un jove que no begui alcohol, amb lo estès que està el tema dels botellots, però hem de fer alguna cosa per arribar, no només als joves amb epilèpsia sinó a tots. El consum moderat d’alcohol està molt bé. Passar-se és una barbaritat i, encara que no tinguis epilèpsia, també pots fer malbé les teves neurones.
En fi, m’ha sortit una entrada una mica moralista. Però és tan important per a les persones amb epilèpsia seguir aquesta pauta…
També ha començat el curs polític, així que vaig a tenir el temps molt ocupat.
Una abraçada a tots.
Pantà de Entrepeñas.
