Després de dos anys en què no hem pogut reunir-nos amb els nostres familiars, aquest any tornarem a poder fer-ho.
En el meu cas, la nit de Nadal i el dia de Nadal, sempre ens reunim amb la família del meu marit a casa de la seva germana gran, perquè és l’única on cabem tots. Ens podem arribar a ajuntar més de 25 persones, comptant nens. Ja són tres generacions les que ens ajuntem i això dóna per a molt.
La nit de Cap d’Any, Cap d’Any i Reis, segurament ens anirem a casa nostra al pantà d’Entrepeñas. Ja en pla tranquil, doncs, segurament, només en serem tres.
Per mi aquestes dates són una barreja de tristesa i alegria. Tristesa perquè trobo molt a faltar les persones que ja no estan amb nosaltres. I d’alegria perquè és un plaer veure tota la família junta i passant-s’ho bé.
Alhora, no puc deixar de pensar en totes aquelles persones que no s’han d’emportar a la boca, que tenen fred, que estan patint una guerra que ells no han buscat, que pateixen malalties que no els permeten gaudir. I, alguns ens donen una gran lliçó perquè treuen somriures dels moments més desesperats i ens ensenyen a valorar les coses petites de cada dia.
Hem de saber treure el millor a cada moment
Aquestes festes sempre ens les imaginem amb menjars especials i regats amb bons vins i caves. Això últim no és una cosa del que jo pugui gaudir molt, però confesso que mitja copeta de cava cau cada any. El metge ja em va donar permís per prendre’m una copa de vi a l’hora de dinar, que és la que tinc més allunyada de la ingesta de medicaments.
Hem de saber treure el millor a cada moment. Gaudir de la vida que mai no sabem quina data de caducitat té i procurar no fer mal a ningú. És a dir, ser bones persones.
Així que us desitjo a tots un Bon Nadal i que el 2023 sigui ja, per fi, un any en què comencem a dir adéu a les pandèmies, la guerra i la crisi econòmica i, en concret a tot l’equip de mjn-neuro que seguiu amb els èxits i expandint-vos pel món que feu molt bé a les persones amb epilèpsia. Gràcies per tot!
