El 2017 va ser un any on vaig tenir una època de moltes crisis, estava esgotada i era moment d’estudiar, estar amb els amics i fer extraescolars. Aquest va ser el detonant en què el meu pare, David, va prendre la decisió d’intentar desenvolupar alguna cosa que em pogués ajudar. Que em pogués donar qualitat de vida.
Les meves crisis la majoria han estat amb caigudes, i m’apareixien tant durant el dia com la nit, jo notava l’aura minuts abans, però si jo no hagués notat l’aura cap vegada, m’hauria agradat tenir algun dispositiu que m’avisés de que tindria una crisi. Això m’hauria ajudat moltíssim durant aquest període, ni tan sols que fos un tan per cent de tenir una crisi per estar en un lloc segur com ara em podria ajudar el mjn-SERAS.
… estava esgotada i era moment d’estudiar, estar amb els amics i fer extraescolars.
Què és una aura?
Una aura és una sensació peculiar que a vegades avisa de la proximitat de la crisi d’epilèpsia, en aquella època del 2017 quan tenia tantes crisis a la majoria tenia aures, després segur que n’hi havia alguna que no tenia aura, però no m’adonava.
En el meu cas era que uns minuts abans o alguna vegada segons, jo deia que tenia una punxada al mig del front, aleshores quan ho notava li deia al meu pare o amb qui estigués. Tot seguit m’asseia i ja es quedaven pendents de si tenia la crisi o no. Des que deia que notava l’aura (punxada) fins que tenia la crisi, passava poc temps que és màxim dos minuts o segons.
Ara que han passat alguns anys i moltes coses, ho veig des d’una altra perspectiva i penso que qualsevol desenvolupament que ens pugui ajudar hem de parar atenció. Hem de treballar juntament amb els metges per poder ajudar les persones com en el meu cas perquè puguin tenir una vida més còmoda.
