El meu nom és Enric, tinc 21 anys i sóc epilèptic.
Tinc epilèpsia des de que tenia un any, es a dir, era molt petit. No sabia lo que era l’epilèpsia, ni lo que m’esperava per viure.
Les meves crisis són focals, però els metges no estan segurs.
Al principi quan era molt petit anava a l’Hospital San Joan de Déu, fins que vaig tindre 15 anys que es va jubilar la meva doctora. Després vaig anar a un metge privat fins als 18, i finalment, ara estem amb una doctora que es diu Sierra.
“De cada grup d’amics si m’agrada que una o dos persones sàpiguen que es l’epilèpsia, o com reaccionar davant d’una crisis.”
La medicació al cap dels anys ha anat canviant, quant era molt petit, només prenia, Trileptal amb xarop, després em van donar el Depakine, em van donar el Kepra i ara m’han donat el Topamax.
Normalment, això de dir que tinc epilèpsia es una cosa que no m’agrada dir a tothom però, de cada grup d’amics si m’agrada que una o dos persones sàpiguen que es l’epilèpsia, o com reaccionar davant d’una crisis. A la meva escola tinc dos companys que si em dóna una crisis sabrien com reaccionar, i això és important.
Normalment tinc crisis cada mes, mes i mig, tot i que ara en aquest moments els metges no saben si es epilèpsia o ansietat. Normalment les meves crisis són totes iguals, és a dir, per lo que m’han dit, jo normalment primer, si les noto, aviso a algú, (tinc la crisis) i desprès ja torno a la normalitat. No em cal descansar.
Per sort tots els meus millors amics saben també que tinc una aplicació al mòbil que es diu Safe365, serveix per localitzar les persones, ideal per si em dóna una crisis o em passa alguna cosa. Té un botó que truca els meus contactes més íntims.
Faig natació des dels dos anys, perquè em relaxa, però hi ha hagut metges i amics que m’han dit que ho deixi, ja que s’hi em dóna una crisis quan estic a l’aigua em puc ofegar.
